Citat com a investigat: què significa i què cal fer

Rebre una citació del jutjat en qualitat d'investigat genera inquietud, i és comprensible. Convé tenir clar des del principi que ser investigat no equival a estar condemnat ni vol dir que ja s'hagi formulat una acusació per celebrar judici. Significa que hi ha un procediment penal obert en què s'investiga la seva possible participació en la comissió d'un fet delictiu. A partir d'aquell moment, la llei i la Constitució li reconeixen una sèrie de drets i garanties per defensar-se.

Què vol dir ser investigat?

És investigada la persona a qui s'atribueix, amb més o menys fonament, la participació en un fet que podria ser delicte. Aquesta condició no depèn de cap resolució formal. Sorgeix des del moment en què concorren un fet amb aparença delictiva i una persona determinada a qui s'atribueix. Per això la llei exigeix que l'admissió d'una denúncia o querella, o qualsevol actuació de la qual resulti la imputació d'un delicte, es posi immediatament en coneixement de la persona afectada (article 118.5 de la Llei d'enjudiciament criminal, LECrim).

El terme va substituir l'antic "imputat", que la llei va abandonar per la càrrega negativa que arrossegava.

La LECrim preveu que la persona a qui s'imputi un acte punible sigui citada, en principi, per ser escoltada (article 486 LECrim). Aquesta compareixença li permet conèixer els fets atribuïts i exercir la seva defensa, però no l'obliga a donar una versió: pot acollir-se al seu dret a guardar silenci.

Al document hi constaran l'òrgan judicial, el número de procediment (habitualment "diligències prèvies") i el dia i l'hora de la compareixença. Després de la reforma recent de l'organització judicial, és possible que no esmenti un "jutjat d'instrucció", sinó la "secció d'instrucció del tribunal d'instància". A efectes pràctics, és el mateix.

Ser investigat vol dir que em condemnaran?

No. El procés penal parteix de la presumpció d'innocència, reconeguda a l'article 24.2 de la Constitució espanyola (CE). Correspon a l'acusació acreditar els fets, i no a vostè demostrar que no els va cometre.

La fase d'instrucció serveix per investigar i decidir si hi ha base suficient per celebrar un judici. Les diligències que s'hi practiquen no són, per regla general, prova. La prova que pot fonamentar una condemna és la que es practica al judici oral, amb publicitat i contradicció. Moltes investigacions acaben arxivant-se sense arribar a aquesta fase, mitjançant el sobreseïment de la causa. A més, ser investigat no genera antecedents penals: aquests només existeixen si es dicta una sentència condemnatòria ferma.

Quina diferència hi ha entre declarar com a investigat i com a testimoni?

La diferència és substancial. El testimoni està obligat a comparèixer i a dir la veritat. L'investigat, en canvi, pot guardar silenci, no contestar determinades preguntes i no declarar contra si mateix.

Per aquest motiu, qui resulta sospitós d'haver participat en els fets no ha de declarar com a testimoni. Si durant una declaració testifical apareixen indicis contra qui declara, el que correspon és interrompre-la i continuar amb les garanties pròpies de l'investigat, inclosa l'assistència d'advocat.

Quins drets té la persona investigada?

L'article 24.2 CE reconeix a totes les persones, entre altres, el dret a la defensa i a l'assistència de lletrat, a no declarar contra si mateixes, a no confessar-se culpables i a la presumpció d'innocència.

La LECrim desenvolupa aquestes garanties. El seu article 118.1 estableix que a tota persona a qui s'atribueixi un fet punible se li han d'instruir, sense demora injustificada, els drets següents:

• a) Dret a ser informat dels fets que se li atribueixin, així com de qualsevol canvi rellevant en l'objecte de la investigació i dels fets imputats. Aquesta informació s'ha de facilitar amb el grau de detall suficient per permetre l'exercici efectiu del dret de defensa.
• b) Dret a examinar les actuacions amb l'antelació deguda per salvaguardar el dret de defensa i, en tot cas, abans que se li prengui declaració.
• c) Dret a actuar en el procés penal per exercir el seu dret de defensa d'acord amb el que disposa la llei.
• d) Dret a designar lliurement advocat, sens perjudici del que disposa l'apartat 1 a) de l'article 527.
• e) Dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta, procediment per fer-ho i condicions per obtenir-la.
• f) Dret a la traducció i la interpretació gratuïtes de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 127.
• g) Dret a guardar silenci i a no prestar declaració si no ho desitja, i a no contestar alguna o algunes de les preguntes que se li formulin.
• h) Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.

Les comunicacions amb l'advocat són estrictament confidencials (article 118.4 LECrim). A més, s'hi pot entrevistar reservadament tant abans com després de prestar declaració.

Com és la primera compareixença davant del jutge?

En el procediment més habitual, l'abreujat, la llei regula aquesta primera compareixença amb detall (article 775 LECrim). Abans de la declaració, el lletrat de l'Administració de Justícia l'informarà dels seus drets. També el requerirà perquè designi un domicili a Espanya a efectes de notificacions, o una persona que les rebi en nom seu.

Aquesta designació té més transcendència de la que sembla. Les citacions fetes en aquell domicili es consideren vàlides i, en determinats supòsits, permeten celebrar el judici en la seva absència. A continuació, el jutge l'informarà dels fets que se li atribueixen.

Es tracta d'un tràmit essencial. Abans d'acordar la continuació del procediment abreujat cap a la fase d'acusació, el jutge ha d'haver donat a la persona investigada l'oportunitat de comparèixer amb les garanties de l'article 775 LECrim (article 779.1.4a LECrim). Si compareix, pot exercir el seu dret a no declarar.

Què passa si no vaig a la citació?

Les conseqüències depenen de la condició en què el citin.

• Com a investigat, si no compareix ni justifica una causa legítima que l'ho impedeixi, l'ordre de compareixença es podrà convertir en ordre de detenció (article 487 LECrim).
• Com a testimoni, si no acudeix a la primera crida sense estar impedit, podrà ser sancionat amb una multa de 200 a 5.000 euros. Si persisteix en la seva negativa, es podrà ordenar la seva conducció davant del jutge pels agents de l'autoritat (article 420 LECrim). Una eventual responsabilitat penal no es produeix automàticament per faltar a una citació: depèn que concorrin els requisits del delicte aplicable (article 463 del Codi penal, CP).

Si té un motiu justificat per no acudir-hi, com ara una malaltia o un viatge ineludible, ho ha de comunicar al jutjat amb antelació i acreditar-ho documentalment.

Acudir-hi és obligatori. Declarar, en el cas de l'investigat, no ho és.

Necessito advocat per declarar com a investigat?

Sí. La declaració de l'investigat davant del jutge es practica amb assistència lletrada. Pot designar un advocat de la seva confiança. Si no ho fa, se n'hi nomenarà un del torn d'ofici.

És recomanable contactar amb l'advocat abans de la data de la citació, i no el mateix dia al jutjat. Així disposarà de temps per examinar les actuacions, conèixer amb precisió què se li atribueix i preparar la compareixença amb calma.

La primera declaració queda incorporada a la causa. Encara que més endavant opti per guardar silenci, el que ja ha declarat no desapareix del procediment. Això no vol dir que la primera declaració sigui l'única oportunitat de defensar-se. Durant la instrucció, pot tornar a declarar tantes vegades com vulgui, i el jutge li haurà de rebre declaració sempre que aquesta tingui relació amb la causa (article 400 LECrim). Aquesta possibilitat és útil, per exemple, per aclarir o completar la seva versió a la vista de noves diligències.

Què passa després de la declaració?

La investigació continua amb les diligències que el jutjat consideri necessàries. En concloure, a grans trets, hi ha dos escenaris possibles:

• L'arxivament o sobreseïment de la causa, si no hi ha indicis suficients.
• La continuació del procediment cap a un possible judici.

Els terminis varien molt segons la complexitat de l'assumpte. Si els fets són dels que s'enjudicien per la via ràpida, el procediment es pot resoldre en pocs dies: ho expliquem a l'article sobre el judici ràpid.

Què convé fer en rebre la citació

• Llegir la citació amb atenció i anotar la data, l'hora, l'òrgan judicial i el número de procediment.
• Guardar la citació i qualsevol document relacionat amb els fets.
• No comentar l'assumpte amb l'altra part ni publicar res a les xarxes socials.
• Contactar com més aviat millor amb un advocat penalista.
• Assessorar-se abans de decidir si declarar o no. La decisió és seva, però convé prendre-la coneixent el contingut del procediment i les seves possibles conseqüències.