Drets del detingut: terminis, advocat i què cal fer

Una detenció és una situació d'enorme tensió, tant per a qui la pateix com per a la seva família. En poques hores es prenen decisions que poden condicionar la resta del procediment. Per això convé saber que la detenció està sotmesa a límits estrictes, i que la llei i la Constitució reconeixen a la persona detinguda una sèrie de drets i garanties que s'han de respectar des del primer moment.

Què vol dir estar detingut?

La detenció és una privació de llibertat provisional i de curta durada. Normalment la practica la policia quan hi ha indicis que una persona ha participat en un fet delictiu. Des d'aquell moment, la persona detinguda adquireix la condició d'investigada i li són aplicables totes les garanties pròpies del dret de defensa.

Estar detingut no vol dir haver estat condemnat ni que hagi d'ingressar a presó. La detenció és una mesura provisional que ha d'acabar en poc temps, amb la posada en llibertat o amb la posada a disposició del jutge.

Quant pot durar una detenció?

La Constitució espanyola (CE) fixa la regla a l'article 17.2: la detenció preventiva no pot durar més del temps estrictament necessari per fer les indagacions tendents a l'esclariment dels fets. En tot cas, en el termini màxim de 72 hores, el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. La Llei d'enjudiciament criminal (LECrim) reprodueix aquesta regla a l'article 520.1.

Hi ha, per tant, dos límits que operen alhora:

• Un límit relatiu: el temps estrictament necessari per a les diligències policials. Si aquestes acaben abans, la detenció ha de cessar, encara que no s'hagin exhaurit les 72 hores.
• Un límit màxim ordinari: en tot cas, dins de les 72 hores la persona ha de ser posada en llibertat o a disposició judicial, tret dels supòsits excepcionals de pròrroga previstos legalment i subjectes a autorització judicial. Aquest termini es computa des del moment en què la persona és privada materialment de llibertat, no des que arriba a comissaria.

Les 72 hores no són, doncs, un termini del qual la policia pugui disposar lliurement, sinó un màxim. A l'atestat hi ha de constar el lloc i l'hora de la detenció, així com de la posada en llibertat o a disposició judicial (article 520.1 LECrim).

Només en supòsits molt concrets, com els delictes de terrorisme, la llei permet una pròrroga limitada d'aquest termini amb autorització judicial.

Quins drets té la persona detinguda?

L'article 17.3 CE estableix que tota persona detinguda ha de ser informada de manera immediata, i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la seva detenció, i no pot ser obligada a declarar. També garanteix l'assistència d'advocat en les diligències policials i judicials.

La LECrim desenvolupa aquestes garanties. El seu article 520.2 disposa que tota persona detinguda serà informada per escrit, en un llenguatge senzill i accessible, en una llengua que comprengui i de manera immediata, dels fets que se li atribueixin i de les raons de la seva privació de llibertat, així com dels drets que l'assisteixen, i especialment dels següents:

• a) Dret a guardar silenci i no declarar si no vol, a no contestar alguna o algunes de les preguntes que li formulin, o a manifestar que només declararà davant del jutge.
• b) Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
• c) Dret a designar advocat, sens perjudici del que disposa l'apartat 1.a) de l'article 527, i a ser assistit per ell sense demora injustificada. En cas que, per la llunyania geogràfica, no sigui possible de manera immediata l'assistència de lletrat, es facilitarà al detingut la comunicació telefònica o per videoconferència amb aquell, llevat que aquesta comunicació sigui impossible.
• d) Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat.
• e) Dret que es posi en coneixement del familiar o de la persona que vulgui, sense demora injustificada, la seva privació de llibertat i el lloc de custòdia on es trobi en cada moment. Els estrangers tindran dret que aquestes circumstàncies es comuniquin a l'oficina consular del seu país.
• f) Dret a comunicar-se telefònicament, sense demora injustificada, amb un tercer de la seva elecció. Aquesta comunicació es farà en presència d'un funcionari de policia o, si escau, del funcionari que designin el jutge o el fiscal, sens perjudici del que disposa l'article 527.
• g) Dret a ser visitat per les autoritats consulars del seu país, a comunicar-s'hi i a mantenir-hi correspondència.
• h) Dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret, quan es tracti d'un estranger que no comprengui o no parli el castellà o la llengua oficial de l'actuació de què es tracti, o de persones sordes o amb discapacitat auditiva, així com d'altres persones amb dificultats del llenguatge.
• i) Dret a ser reconegut pel metge forense o el seu substitut legal i, si no n'hi ha, pel de la institució on es trobi, o per qualsevol altre dependent de l'Estat o d'altres administracions públiques.
• j) Dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta, procediment per fer-ho i condicions per obtenir-la.

A més, s'ha d'informar el detingut del termini màxim de durada de la detenció i del procediment per impugnar-ne la legalitat. Té dret a conservar la declaració escrita de drets durant tot el temps que estigui detingut.

He de declarar a comissaria?

No. La persona detinguda pot guardar silenci, contestar només determinades preguntes o manifestar que únicament declararà davant del jutge (article 520.2.a LECrim). Acollir-se a aquest dret és una opció legítima i no es pot utilitzar en contra seva com a indici de culpabilitat.

Si decideix declarar, ho farà sempre assistit d'advocat. Abans, té dret a entrevistar-s'hi reservadament, fins i tot abans que li rebin declaració la policia, el fiscal o el jutge (article 520.6.d LECrim). És recomanable assessorar-se prèviament amb un advocat abans de declarar o de fer qualsevol manifestació.

Quin advocat m'assisteix?

El detingut pot designar lliurement l'advocat de la seva confiança. Si no ho fa, se n'hi assignarà un del torn d'ofici. Cap autoritat ni agent li pot recomanar un advocat concret. Un cop comunicat l'encàrrec al Col·legi de l'Advocacia, l'advocat ha d'assistir presencialment el detingut amb la màxima promptitud (article 520.5 LECrim). Les comunicacions entre el detingut i el seu advocat són estrictament confidencials (article 520.7 LECrim).

En supòsits excepcionals i greus, el jutge pot acordar la incomunicació del detingut mitjançant una interlocutòria motivada. En aquest cas, es poden restringir alguns d'aquests drets, com ara l'elecció d'advocat de confiança o l'entrevista reservada amb ell (article 527 LECrim).

Què és l'habeas corpus?

És un procediment urgent perquè un jutge controli immediatament la legalitat d'una detenció (article 17.4 CE). Escau, entre altres casos, en els supòsits següents (article 1 de la Llei orgànica 6/1984, reguladora del procediment d'habeas corpus):

• Quan la detenció s'ha practicat sense que concorrin els supòsits legals.
• Quan es prolonga més enllà del termini permès.
• Quan no es respecten els drets del detingut.

El poden sol·licitar el mateix detingut, el seu cònjuge o parella, els seus descendents, ascendents o germans, el seu advocat, el Ministeri Fiscal i el Defensor del Poble (article 3 LO 6/1984). No cal advocat ni procurador per demanar-lo (article 4 LO 6/1984), i, un cop incoat el procediment, el jutge ha de practicar les actuacions i dictar resolució dins del termini legal de 24 hores (article 7 LO 6/1984).

Què passa quan acaba la detenció?

En acabar les diligències policials, hi ha dues possibilitats:

• La posada en llibertat, normalment amb l'obligació de comparèixer davant del jutjat quan sigui citat.
• La posada a disposició del jutge de guàrdia. Si els fets són dels que s'enjudicien per aquesta via, l'assumpte pot continuar com a judici ràpid.

En aquest segon cas, si el Ministeri Fiscal o alguna acusació sol·liciten la presó provisional o la llibertat amb fiança, el jutge ha de celebrar una audiència, amb assistència d'advocat, dins de les 72 hores següents a la posada a disposició judicial. Si cap de les parts no ho sol·licita, el jutge ha d'acordar necessàriament la immediata posada en llibertat del detingut (article 505 LECrim). Amb caràcter general, la presó provisional és una mesura excepcional.

Què poden fer els familiars

• Preguntar en quines dependències es troba la persona detinguda. Té dret que es comuniqui a qui vulgui la seva detenció i el lloc de custòdia.
• Contactar amb un advocat de confiança, facilitant-li el nom complet del detingut i el lloc on es troba.
• Reunir documentació que pugui ser útil davant del jutge, com ara l'acreditació del domicili, el contracte de treball o les càrregues familiars, especialment si es pot plantejar la presó provisional.