Sobreseïment lliure i provisional: què és i si es pot reobrir

Rebre una interlocutòria de sobreseïment sol ser una bona notícia per a la persona investigada: significa que el procediment penal acaba sense arribar a judici. Ara bé, no tots els sobreseïments tenen els mateixos efectes. La llei distingeix entre sobreseïment lliure i provisional, i la diferència és rellevant: en el primer cas l'assumpte queda definitivament tancat; en el segon, es pot reobrir. Aquesta diferència pot ser summament important també per a la víctima del delicte.

Què és el sobreseïment?

És una resolució judicial, en forma d'interlocutòria, que acorda el tancament, lliure o provisional, de la causa o d'una part d'ella abans del judici. Els seus motius i efectes varien: entre altres, es pot fonamentar en el fet que el fet no sigui delicte, en una exempció de responsabilitat o en la insuficiència d'elements per sostenir una acusació. Es pot acordar en concloure la investigació, quan el jutge considera que el fet no és delictiu o que no està prou acreditat (article 779.1.1a de la Llei d'enjudiciament criminal, LECrim), o més endavant, quan les acusacions ho sol·liciten (article 782 LECrim).

La LECrim estableix que el sobreseïment pot ser lliure o provisional, total o parcial (article 634 LECrim). És parcial quan només beneficia algun dels investigats; en aquest cas, el procediment continua cap a judici respecte dels altres.

Sobreseïment lliure

L'article 637 LECrim estableix:

"Escaurà el sobreseïment lliure:

• 1r. Quan no hi hagi indicis racionals d'haver-se perpetrat el fet que hagi donat motiu a la formació de la causa.
• 2n. Quan el fet no sigui constitutiu de delicte.
• 3r. Quan apareguin exempts de responsabilitat criminal els processats com a autors, còmplices o encobridors."

El sobreseïment lliure equival, a la pràctica, a una absolució anticipada. Un cop ferm, produeix efecte de cosa jutjada respecte de la persona i els fets compresos en la resolució, de manera que no es pot reobrir contra ella la mateixa causa pels mateixos fets.

Sobreseïment provisional

L'article 641 LECrim estableix:

"Escaurà el sobreseïment provisional:

• 1r. Quan no resulti degudament justificada la perpetració del delicte que hagi donat motiu a la formació de la causa.
• 2n. Quan resulti del sumari haver-se comès un delicte i no hi hagi motius suficients per acusar determinada o determinades persones com a autors, còmplices o encobridors."

A diferència del lliure, el sobreseïment provisional no declara que no hi hagués delicte ni que l'investigat hi sigui aliè. Constata que, amb el que s'ha investigat fins aquell moment, no hi ha base suficient per acusar. Per això no produeix efecte de cosa jutjada.

Quan la investigació no permet identificar una persona a qui atribuir fonamentadament el delicte, es pot acordar el sobreseïment provisional i l'arxivament, sens perjudici d'una eventual reobertura si apareixen elements nous i el delicte no ha prescrit (articles 641 i 779.1.1a LECrim). És el que col·loquialment es coneix com l'"arxivament" de la denúncia.

Es pot reobrir un sobreseïment provisional?

Sí, però no de qualsevol manera. La reobertura exigeix que apareguin nous elements de prova o indicis rellevants que no constaven a la causa quan es va arxivar. No n'hi ha prou amb tornar a valorar el que ja es va investigar.

A més, la possibilitat de reobrir té un límit temporal: la prescripció del delicte. Transcorregut el termini de prescripció que correspongui, la causa ja no es podrà reobrir.

Què passa si el Fiscal demana el sobreseïment?

Un cop conclosa la investigació, el Ministeri Fiscal i, si escau, l'acusació particular poden sol·licitar el sobreseïment. Si tots dos ho demanen, el jutge l'acordarà, llevat de determinats supòsits d'exempció de responsabilitat en què el procediment continua a efectes de mesures de seguretat o de responsabilitat civil (article 782.1 LECrim). En acordar-lo, deixa sense efecte la presó i la resta de mesures cautelars que s'haguessin adoptat.

Si només ho sol·licita el Fiscal i no hi ha acusació particular personada, el jutge pot, abans de decidir, comunicar-ho als perjudicats perquè en un termini màxim de quinze dies compareguin a defensar la seva acció. També pot remetre la causa al superior jeràrquic del Fiscal perquè decideixi si es manté l'acusació (article 782.2 LECrim).

Es pot recórrer la interlocutòria de sobreseïment?

Sí. Contra les interlocutòries del jutge d'instrucció que no estiguin exceptuades de recurs escauen els recursos de reforma i d'apel·lació (article 766.1 LECrim):

• Recurs de reforma: davant del mateix jutge, en el termini de tres dies des de la notificació (article 211 LECrim).
• Recurs d'apel·lació: davant de l'Audiència Provincial, en el termini de cinc dies des de la notificació de la interlocutòria o de la resolució del recurs de reforma (article 766.3 LECrim). Es pot interposar directament o de manera subsidiària amb el de reforma.

Les víctimes poden recórrer la interlocutòria de sobreseïment en el termini de vint dies, encara que no s'haguessin personat a la causa (article 779.1.1a LECrim).

No s'ha de confondre aquest recurs amb el recurs d'apel·lació contra la sentència, que es planteja quan el procediment ha arribat a judici i ha acabat amb una resolució de fons.

El sobreseïment deixa antecedents penals?

No. Els antecedents penals només deriven d'una sentència condemnatòria ferma. El sobreseïment, sigui lliure o provisional, posa fi al procediment sense condemna.

Què convé fer si rep una interlocutòria de sobreseïment

• Comprovar si el sobreseïment és lliure o provisional, i si és total o parcial.
• Tenir en compte que els terminis de recurs són breus: contactar amb el seu advocat com abans millor pot ser crucial.
• Si és investigat i el sobreseïment és provisional, valorar amb el seu advocat si hi ha motius per sol·licitar que es declari lliure.
• Si és víctima i no està d'acord amb l'arxivament, consultar com més aviat millor amb un advocat la possibilitat de recórrer-lo.
• Conservar la resolució i la documentació del procediment, especialment si la causa es pot reobrir.