Citat com a testimoni en un judici penal: què cal saber

Rebre una citació com a testimoni genera molts dubtes, sobretot a qui no ha estat mai en un jutjat. El testimoni no és part del procediment ni se l'acusa de res: se'l crida perquè expliqui el que sap sobre uns fets. Tot i això, la seva intervenció comporta obligacions legals que convé conèixer.

Estic obligat a acudir-hi?

Sí. Totes les persones que resideixen a Espanya, nacionals o estrangeres, que no estiguin impedides, tenen l'obligació d'acudir a la crida judicial per declarar el que sàpiguen sobre allò que se'ls pregunti, sempre que hagin estat citades en la forma prevista a la llei (article 410 de la Llei d'enjudiciament criminal, LECrim).

He de dir la veritat?

Sí. Els testimonis majors d'edat penal presten jurament o promesa de dir tot el que sàpiguen sobre allò que se'ls pregunti, i el jutge els ha d'informar de la seva obligació de ser veraços i de la possibilitat d'incórrer en un delicte de fals testimoni (article 433 LECrim).

El fals testimoni en causa judicial es castiga amb presó de sis mesos a dos anys i multa de tres a sis mesos. Si es produeix en contra del reu en una causa criminal per delicte, la pena és de presó d'un a tres anys i multa de sis a dotze mesos (article 458 del Codi penal, CP).

Qui es pot negar a declarar?

Estan dispensats de l'obligació de declarar (article 416 LECrim):

• Els parents de la persona investigada o acusada en línia directa ascendent i descendent, el seu cònjuge o la persona unida a ella per una relació de fet anàloga a la matrimonial, i els seus germans.
• El seu advocat, respecte dels fets que li hagi confiat com a defensor.

El jutge ha d'advertir aquests parents que no tenen obligació de declarar en contra de la persona investigada, tot i que poden fer les manifestacions que considerin oportunes. La dispensa té excepcions expressament regulades a l'article 416 LECrim, entre elles determinades situacions relacionades amb la personació com a acusació particular o amb haver declarat anteriorment després de rebre la informació legal. Cal comprovar quina concorre abans d'afirmar que el familiar està obligat a declarar.

La dispensa del deure de declarar no vol dir que es pugui ignorar una citació judicial: si ha estat citat, convé comparèixer i manifestar davant de l'òrgan judicial que vol acollir-s'hi.

Què passa si no hi acudeixo?

Durant la investigació, qui no compareix a la primera crida sense estar impedit, o es nega a declarar sense estar dispensat, pot ser sancionat amb una multa de 200 a 5.000 euros. Si persisteix, es pot ordenar la seva conducció davant del jutge pels agents de l'autoritat (article 420 LECrim). Una eventual responsabilitat penal requereix, a més, que concorrin els elements del delicte corresponent.

A la fase de judici, deixar de comparèixer voluntàriament i sense causa justa pot constituir delicte quan provoca la suspensió del judici oral en una causa amb l'acusat en presó provisional, o quan es repeteix després d'haver estat advertit (article 463.1 CP).

Si hi ha un motiu que impedeix acudir-hi, com una malaltia, convé comunicar-ho al jutjat com més aviat millor i justificar-ho documentalment.

Em paguen les despeses?

Els testimonis que compareixen a declarar davant del tribunal tenen dret a una indemnització, si la reclamen. Es fixa tenint en compte únicament les despeses de viatge i els jornals perduts per acudir a declarar (article 722 LECrim).

Què convé fer

• Acudir-hi amb la citació i un document d'identitat, amb prou antelació.
• Declarar només el que se sap, sense suposicions. Si no es recorda alguna cosa, és preferible dir-ho.
• Si es té parentiu amb la persona investigada, preguntar per la dispensa abans de declarar.
• Si li preocupa que la seva declaració pugui afectar-lo personalment, és recomanable assessorar-se amb un advocat abans d'acudir-hi.