Judici ràpid: què és, quan s'aplica i com funciona

L'anomenat "judici ràpid" és un dels procediments penals més habituals en la pràctica diària dels jutjats. El nom respon a la seva característica principal: la investigació es concentra en poques hores al jutjat de guàrdia, i el judici es pot celebrar en qüestió de dies. Aquesta rapidesa té avantatges, però també exigeix prendre decisions importants en molt poc temps. Per això convé conèixer com funciona.

Què és un judici ràpid?

És la denominació habitual del procediment per a l'enjudiciament ràpid de determinats delictes, regulat als articles 795 a 803 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim). En aquest procediment, el jutjat de guàrdia practica les diligències urgents previstes per a aquesta via, a partir de l'atestat i de les actuacions policials prèvies. Si aquestes diligències no són suficients, el procediment pot continuar com a diligències prèvies del procediment abreujat.

En allò no previst expressament, s'apliquen les normes del procediment abreujat (article 795.4 LECrim).

Quan s'aplica el judici ràpid?

La llei exigeix que concorrin diversos requisits (article 795.1 LECrim).

Requisits relatius a la pena i a l'inici del procediment:

• Que el delicte estigui castigat amb pena privativa de llibertat que no excedeixi de cinc anys, o amb altres penes la durada de les quals no excedeixi de deu anys.
• Que el procés s'iniciï en virtut d'un atestat policial. Per això, com a regla general, no s'aplica quan el procediment comença per denúncia o querella presentada directament al jutjat.
• Que la policia hagi detingut una persona i l'hagi posada a disposició del jutjat de guàrdia o, sense detenir-la, l'hagi citada per comparèixer-hi com a denunciada.

A més, ha de concórrer qualsevol de les circumstàncies següents:

1a. Que es tracti de delictes flagrants. A aquests efectes, es considerarà delicte flagrant el que s'estigués cometent o s'acabés de cometre quan el delinqüent sigui sorprès en l'acte. S'entendrà sorprès en l'acte no només el delinqüent que sigui detingut en el moment d'estar cometent el delicte, sinó també el detingut o perseguit immediatament després de cometre'l, si la persecució dura o no se suspèn mentre el delinqüent no es posi fora de l'abast immediat dels qui el persegueixen. També es considerarà delinqüent in fraganti aquell a qui se sorprengui immediatament després de comès un delicte amb efectes, instruments o vestigis que permetin presumir la seva participació.

2a. Que es tracti d'algun dels delictes següents:

• a) Delictes de lesions, coaccions, amenaces o violència física o psíquica habitual, comesos contra les persones a què es refereix l'article 173.2 del Codi penal.
• b) Delictes de furt.
• c) Delictes de robatori.
• d) Delictes de furt i robatori d'ús de vehicles.
• e) Delictes contra la seguretat del trànsit.
• f) Delictes de danys referits a l'article 263 del Codi penal.
• g) Delictes contra la salut pública previstos a l'article 368, incís segon, del Codi penal.
• h) Delictes flagrants relatius a la propietat intel·lectual i industrial previstos als articles 270, 273, 274 i 275 del Codi penal.
• i) Delictes d'allanament de morada de l'article 202 del Codi penal.
• j) Delictes d'usurpació de l'article 245 del Codi penal.

3a. Que es tracti d'un fet punible la instrucció del qual sigui presumiblement senzilla.

Els delictes d'allanament de morada i usurpació es van incorporar a aquesta llista amb efectes des del 3 d'abril de 2025. En el cas de la usurpació, només es tramita per aquesta via la modalitat comesa amb violència o intimidació (article 245.1 del Codi penal). L'ocupació pacífica d'immobles que no constitueixen morada (article 245.2 del Codi penal) és un delicte lleu i segueix el seu propi procediment.

En canvi, el judici ràpid no s'aplica:

• Als delictes connexos amb altres que no estiguin compresos en aquests supòsits (article 795.2 LECrim).
• Quan escaigui declarar secretes les actuacions (article 795.3 LECrim).

Com comença? L'actuació de la policia

La policia ha de practicar determinades diligències en el temps imprescindible i, en tot cas, durant el temps de la detenció (article 796 LECrim). Entre altres:

• Informar la persona a qui s'atribueix el fet del seu dret a comparèixer davant del jutjat de guàrdia assistida d'advocat. Si no manifesta expressament que hi acudirà amb advocat, la policia en sol·licitarà un del torn d'ofici.
• Citar la persona denunciada, si no està detinguda, per comparèixer davant del jutjat de guàrdia el dia i l'hora que se li indiquin. Se l'advertirà de les conseqüències de no comparèixer.
• Citar també els testimonis i, si escau, les entitats asseguradores que puguin respondre civilment.
• Trametre les substàncies intervingudes per a la seva anàlisi i recaptar els resultats de les proves practicades, que han d'arribar al jutjat de guàrdia abans de la compareixença. Si algun objecte s'ha de taxar i no es pot trametre al jutjat, el perit pot emetre el seu informe oralment davant del jutge de guàrdia.

Si la persona citada no acudeix al jutjat de guàrdia, el jutge podrà convertir la citació en ordre de detenció (article 797.1.3a en relació amb l'article 487 LECrim). Sobre què implica una citació judicial i quins drets té qui la rep, ho expliquem en un article específic.

Què passa al jutjat de guàrdia?

Rebut l'atestat, el jutjat de guàrdia incoarà, si escau, diligències urgents i practicarà les que resultin pertinents (article 797 LECrim). Entre altres:

• Recaptar els antecedents penals.
• Prendre declaració a l'investigat, amb les mateixes garanties que en qualsevol primera compareixença.
• Prendre declaració als testimonis.
• Ordenar, si escau, reconeixements medicoforenses, pericials o acaraments.

Per garantir el dret de defensa, el jutge disposarà que es doni trasllat a l'advocat de còpia de l'atestat i de totes les actuacions practicades al jutjat de guàrdia (article 797.3 LECrim). És el moment clau perquè la defensa conegui amb precisió què se li atribueix i amb quines proves.

Totes aquestes diligències s'han de practicar durant el mateix servei de guàrdia (article 799.1 LECrim). Excepcionalment, en els partits judicials on el servei de guàrdia no és permanent i dura més de 24 hores, el jutge pot prorrogar el termini 72 hores més quan l'atestat s'hagi rebut dins de les 48 hores anteriors a la finalització de la guàrdia (article 799.2 LECrim).

Què pot decidir el jutge de guàrdia?

Un cop practicades les diligències i escoltades les parts, el jutge pot adoptar diferents decisions (article 798 LECrim):

• Continuar com a judici ràpid, si considera suficients les diligències practicades. Aquesta decisió s'adopta mitjançant una interlocutòria oral, que no és susceptible de recurs.
• Acordar el [sobreseïment](article:sobreseiment), si els fets no són constitutius de delicte o no estan prou acreditats.
• Enjudiciar els fets immediatament com a delicte lleu, si considera que no revesteixen la gravetat de delicte.
• Transformar el procediment en diligències prèvies del procediment abreujat, si considera que les diligències són insuficients. En aquest cas, haurà d'indicar de manera motivada quines diligències falten per practicar.

Què passa si s'obre judici oral?

Si s'acorda continuar, el jutge escolta el Ministeri Fiscal i les parts sobre l'obertura del judici oral o el sobreseïment (article 800 LECrim). Obert el judici oral, si no hi ha acusació particular, el Fiscal formula immediatament la seva acusació, per escrit o oralment. Si la víctima s'ha personat com a acusació particular, totes les acusacions s'han de presentar per escrit en un termini màxim de dos dies (article 800.4 LECrim).

A partir d'aquí, l'acusat té dues opcions:

• Prestar la seva conformitat amb l'acusació al mateix jutjat de guàrdia. És una opció amb conseqüències importants que tractem en un article específic sobre la conformitat.
• No conformar-se i presentar escrit de defensa, en l'acte o dins del termini que fixi el jutge, que no pot superar els cinc dies. És important no deixar transcórrer aquest termini: si l'escrit no es presenta, el tràmit preclou i les possibilitats de proposar prova per al judici es redueixen notablement (article 800.6 LECrim).

Rebut l'escrit de defensa, o vençut el termini per presentar-lo, l'òrgan encarregat del judici procedirà conforme a les regles de l'audiència preliminar del procediment abreujat, amb les particularitats del judici ràpid pel que fa al senyalament i a les citacions ja practicades (articles 785 i 800.6 LECrim).

Des del jutjat de guàrdia se senyalarà la celebració del judici oral per a la data més propera possible i, d'acord amb l'article 800.3 LECrim, dins dels quinze dies següents al senyalament efectuat en aquesta fase. Se celebrarà davant de la secció penal del tribunal d'instància, l'antic jutjat penal (article 800.3 LECrim).

Les parts poden sol·licitar al jutjat de guàrdia la citació dels testimonis o pèrits que tinguin intenció de proposar per al judici (article 800.7 LECrim). És un aspecte pràctic rellevant: la prova de la defensa s'ha de preparar des del primer moment.

Com és el judici i quan es dicta sentència?

El judici oral es desenvolupa segons les normes del procediment abreujat (article 802.1 LECrim). Si per un motiu just no es pot celebrar el dia assenyalat o concloure en una sola sessió, s'haurà de reprendre dins dels quinze dies següents. La sentència s'ha de dictar dins dels tres dies següents a la terminació de la vista (article 802.3 LECrim).

Es pot recórrer la sentència?

Sí. Contra la sentència escau recurs d'apel·lació amb terminis reduïts: cinc dies per presentar l'escrit de formalització i cinc dies per a les al·legacions de les altres parts. La seva tramitació té caràcter preferent (article 803.1 LECrim).

Què convé fer si el citen a un judici ràpid

• Acudir sempre a la citació del jutjat de guàrdia el dia i l'hora indicats.
• Contactar com més aviat millor amb un advocat de confiança, abans de la compareixença si és possible.
• Portar la documentació relacionada amb els fets, com ara informes mèdics, factures, fotografies o missatges.
• Identificar possibles testimonis que puguin declarar a favor seu, per sol·licitar-ne la citació a temps.
• És recomanable assessorar-se prèviament amb un advocat abans de declarar o de prendre qualsevol decisió sobre la conformitat.