Guia d'urgència penal

    Recurs d'apel·lació penal: terminis, motius i com funciona

    Aquest article ha estat revisat el

    No està d'acord amb una sentència penal? Li expliquem quines sentències es poden apel·lar, en quin termini, per quins motius i què pot decidir el tribunal.

    Una sentència penal no és definitiva mentre es pugui recórrer. El recurs d'apel·lació permet que un tribunal superior revisi la decisió dictada en primera instància, tant si és condemnatòria com absolutòria. Els terminis són breus i els motius estan taxats, per la qual cosa convé conèixer com funciona.

    Quines sentències es poden recórrer en apel·lació?

    • Les sentències de la secció penal del tribunal d'instància, l'antic jutjat penal. Es recorren davant de l'Audiència Provincial (article 790.1 de la Llei d'enjudiciament criminal, LECrim).
    • Les sentències dictades en un judici ràpid (article 803 LECrim) i en un judici per delicte lleu (article 976 LECrim).
    • Les sentències dictades en primera instància per l'Audiència Provincial. Es recorren davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia, a Catalunya el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (article 846 ter LECrim).

    Pot recórrer qualsevol de les parts: la persona condemnada, el Ministeri Fiscal i les acusacions (article 790.1 LECrim).

    Les sentències de conformitat tenen un règim especial: només es poden recórrer quan no han respectat els requisits o els termes de la conformitat, i no per raons de fons (article 785.10 LECrim).

    Quin és el termini per recórrer?

    En els procediments que s'expliquen en aquest article, els terminis d'interposició són:

    • Deu dies des de la notificació de la sentència, en el procediment abreujat (article 790.1 LECrim).
    • Cinc dies en el judici ràpid (article 803.1 LECrim) i en el judici per delicte lleu (article 976.1 LECrim).

    Per quins motius es pot recórrer?

    L'escrit de recurs ha d'exposar, ordenadament, les al·legacions en què es basa la impugnació (article 790.2 LECrim):

    • Trencament de les normes i garanties processals.
    • Error en l'apreciació de les proves.
    • Infracció de normes de l'ordenament jurídic.

    Si es demana la nul·litat del judici per una infracció processal que va causar indefensió, cal acreditar que se'n va demanar l'esmena en primera instància, llevat que ja no fos possible reclamar-la (article 790.2 LECrim). D'aquí la importància de formular protesta en el mateix judici.

    Es pot aportar prova nova?

    Només de manera limitada. A l'escrit de recurs es poden demanar tres tipus de proves (article 790.3 LECrim):

    • Les que no es van poder proposar en primera instància.
    • Les que van ser indegudament denegades, sempre que se'n formulés protesta en el seu moment.
    • Les admeses que no es van practicar per causes alienes al recurrent.

    L'apel·lació no és, per tant, un segon judici complet.

    Com es tramita?

    1. El recurs es presenta davant del mateix òrgan que va dictar la sentència (article 790.2 LECrim). 2. Les altres parts disposen de deu dies per presentar al·legacions (article 790.5 LECrim). 3. Les actuacions s'eleven al tribunal que ha de resoldre (article 790.6 LECrim). 4. L'apel·lació no comporta normalment una nova vista oral. La proposició de prova no en garanteix la celebració: el tribunal decidirà sobre l'admissió de la prova i sobre la procedència de la vista (article 791 LECrim). 5. La sentència es dicta dins dels cinc dies següents a la vista o, si no n'hi ha, dels deu dies següents a la recepció de les actuacions (article 792.1 LECrim).

    En el judici ràpid, els terminis es redueixen (article 803.1 LECrim). En el judici per delicte lleu, el termini per interposar el recurs és de cinc dies (article 976.1 LECrim).

    Què pot decidir el tribunal?

    • Confirmar la sentència.
    • Revocar-la totalment o parcialment i dictar-ne una de nova.
    • Anul·lar-la i tornar la causa a l'òrgan de primera instància, per exemple quan s'ha produït una infracció processal essencial (article 792.2 i 3 LECrim).

    Hi ha una garantia important: la sentència d'apel·lació no pot condemnar qui va ser absolt en primera instància, ni agreujar-ne la condemna, per un error en la valoració de les proves. En aquests casos, el tribunal només pot anul·lar la sentència i ordenar un nou enjudiciament (article 792.2 LECrim).

    A més, si només recorre la persona condemnada, la seva situació no pot empitjorar com a conseqüència del seu propi recurs.

    Hi ha algun recurs contra la sentència d'apel·lació?

    Només en supòsits molt limitats. Contra les sentències dictades en apel·lació per l'Audiència Provincial escau recurs de cassació davant del Tribunal Suprem únicament per infracció de llei, en els termes de l'article 847 LECrim (article 792.4 LECrim). A la pràctica, és un recurs excepcional.

    Què convé fer si vol recórrer una sentència penal

    • Consultar amb un advocat tan bon punt rebi la notificació: els terminis es compten en dies.
    • Sol·licitar, si cal, còpia de l'enregistrament del judici dins dels tres primers dies.
    • Revisar si al judici es van formular les protestes necessàries davant de possibles infraccions processals.
    • Valorar amb el seu advocat les possibilitats reals del recurs: l'apel·lació no és una repetició del judici.

    Fonts consultades

    Vol recórrer una sentència penal?

    Si ha rebut una sentència i vol valorar si escau recórrer-la, Villena Salarich Advocats és un despatx d'advocats a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat amb experiència en recursos penals. Contacti amb nosaltres i revisarem la seva situació per assessorar-lo abans de prendre qualsevol decisió.