Víctima d'un delicte: drets i com personar-s'hi

Qui pateix un delicte no és un simple espectador del procediment. La llei li reconeix drets des del primer contacte amb la policia o el jutjat i li permet, si ho desitja, intervenir activament en el procés per demanar que es castigui el responsable i que se l'indemnitzi.

Quins drets té la víctima des del primer moment?

Tota víctima té dret a rebre informació des del primer contacte amb les autoritats, fins i tot abans de presentar la denúncia, sobre els aspectes següents, entre d'altres (article 5.1 de la Llei 4/2015, de l'Estatut de la Víctima del Delicte, EVD):

• Les mesures d'assistència i suport disponibles, siguin mèdiques, psicològiques o materials.
• El seu dret a denunciar i a aportar proves a qui investiga els fets.
• Com obtenir assessorament i defensa jurídica i, si escau, en quines condicions pot ser gratuïta.
• La possibilitat de sol·licitar mesures de protecció.
• Les indemnitzacions a què pugui tenir dret.
• Els serveis d'interpretació i traducció disponibles.
• El seu dret a ser notificada de determinades resolucions, per a la qual cosa pot designar una adreça de correu electrònic o postal.

Aquesta informació s'ha d'actualitzar en cada fase del procediment (article 5.2 EVD).

Què és l'oferiment d'accions?

Quan la víctima declara davant del jutge, el lletrat de l'Administració de Justícia l'informa del seu dret a ser part en el procés i a renunciar o no a la restitució de la cosa, a la reparació del dany i a la indemnització del perjudici causat (article 109 de la Llei d'enjudiciament criminal, LECrim). Aquest tràmit es coneix com a oferiment d'accions.

La policia també ha d'informar per escrit la víctima dels seus drets, entre ells el de nomenar advocat o demanar-ne un d'ofici si té dret a l'assistència jurídica gratuïta (article 771.1a LECrim).

Què significa personar-se com a acusació particular?

Personar-se significa convertir-se en part del procediment, a través d'advocat. La víctima personada pot exercir l'acció penal, és a dir, demanar que es condemni el responsable, i l'acció civil, és a dir, reclamar la indemnització (article 11 EVD). A més, pot conèixer el que s'ha actuat i sol·licitar el que convingui al seu dret (article 771.1a LECrim).

Es pot personar en qualsevol moment abans del tràmit de qualificació, tot i que això no fa retrocedir les actuacions ja practicades. La llei preveu, a més, una possibilitat d'intervenció posterior fins a l'inici del judici oral, subjecta als termes i límits de l'article 109 bis.1 LECrim.

I si la víctima no es persona?

No personar-se no suposa renunciar a la indemnització: la renúncia s'ha de fer de manera clara i terminant (article 110 LECrim). Si la víctima no es persona ni renuncia a les accions civils o se les reserva, el Ministeri Fiscal les exercitarà quan correspongui (article 771.1a LECrim).

A més, si el jutge arxiva la causa mitjançant una interlocutòria de sobreseïment, la víctima pot recórrer-la encara que no s'hagi personat abans (article 12.2 EVD).

La víctima com a testimoni

Habitualment, la víctima declara també com a testimoni, amb l'obligació de dir la veritat. Durant la seva declaració en la fase d'investigació pot estar acompanyada pel seu representant legal i per una persona de la seva elecció, llevat que el jutge resolgui el contrari de manera motivada (article 433 LECrim). Expliquem les obligacions dels testimonis en el nostre article sobre la citació com a testimoni.

Què convé fer

• Conservar tota la documentació relacionada amb els fets: informes mèdics, factures, fotografies, missatges o dades de possibles testimonis.
• Facilitar una adreça de correu electrònic o postal per rebre les notificacions del procediment.
• No renunciar a cap acció sense conèixer abans les seves conseqüències.
• És recomanable assessorar-se amb un advocat per valorar si convé personar-se com a acusació particular.