Treballs en benefici de la comunitat: què són

Els treballs en benefici de la comunitat són una de les respostes penals més habituals en delictes de menor gravetat. Permeten complir la condemna sense ingressar a presó, mitjançant la realització d'activitats d'utilitat pública.

Què són?

Consisteixen en la cooperació no retribuïda en activitats d'utilitat pública. Poden consistir, per exemple, en tasques de reparació dels danys causats o de suport a les víctimes de delictes de naturalesa similar al comès, o en la participació en tallers o programes formatius, laborals, culturals, d'educació viària, sexual i altres de similars (article 49 del Codi penal, CP).

La jornada no pot superar les vuit hores diàries. A més, el treball no pot atemptar contra la dignitat del penat ni supeditar-se a l'assoliment d'interessos econòmics, i el penat gaudeix de la protecció en matèria de Seguretat Social que la legislació penitenciària preveu per als penats (article 49 CP).

Es poden imposar sense consentiment?

No. Els treballs en benefici de la comunitat no es poden imposar sense el consentiment de la persona condemnada (article 49 CP).

En quins casos s'imposen?

• Com a pena. Duren d'un a trenta dies quan són pena lleu, i de trenta-un dies a un any quan són pena menys greu (article 33 CP).
• Per impagament d'una multa. Si el condemnat no paga la multa, queda subjecte a un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes. Amb la seva conformitat, el jutge pot acordar que aquesta responsabilitat es compleixi mitjançant treballs en benefici de la comunitat, a raó d'una jornada de treball per cada dia (article 53.1 CP).
• Com a condició de la suspensió d'una pena de presó. El jutge pot condicionar la suspensió a la realització d'aquests treballs (article 84.1.3a CP). Ho expliquem en el nostre article sobre la suspensió de la pena de presó.

Com es compleixen?

Un cop rebuda l'ordre judicial d'execució, els serveis de gestió de penes i mesures alternatives valoren el cas, informen el penat de les places disponibles, del seu comès i de l'horari, i escolten la seva proposta. A partir d'aquí elaboren un pla d'execució, que es tramet al Jutjat de Vigilància Penitenciària (article 5 del Reial decret 840/2011). Aquest jutjat és el que controla l'execució (article 49.1a CP).

Si el penat no compareix sense justificació a la citació d'aquests serveis, es comunica al jutjat competent (article 5.2 del Reial decret 840/2011).

Què passa si no es compleixen?

Els serveis penitenciaris han de comunicar al Jutjat de Vigilància Penitenciària les incidències rellevants i, en tot cas, si el penat (article 49.6a CP):

• S'absenta del treball almenys dues jornades, quan això suposi un rebuig voluntari a complir la pena.
• Té un rendiment sensiblement inferior al mínim exigible, tot i els requeriments del responsable del centre.
• Incompleix de manera reiterada i manifesta les instruccions que rep.
• Manté una conducta que porta el responsable a negar-se a seguir tenint-lo al centre.

El jutge pot acordar que continuï al mateix centre, enviar-lo a un altre o entendre que ha incomplert la pena. En aquest últim cas, es dedueix testimoni per perseguir un possible delicte de trencament de condemna (article 49.6a CP).

Les absències per causa justificada no es consideren abandonament, però les jornades perdudes no es computen com a complertes (article 49.7a CP).

Què convé tenir en compte

• Abans de consentir, convé valorar si els treballs són compatibles amb l'horari laboral i familiar.
• És important acudir a totes les citacions i justificar documentalment qualsevol absència.
• És recomanable assessorar-se amb un advocat davant de qualsevol incidència durant el compliment.